Somiatruites - Albert Pla

Tot escrivint un post (en un altre blog) sobre paraules intraduïbles, arribo a la paraula somiatruites. I buscant-ne el seu origen (que encara no he trobat, si algú el sap, que me'l digui, si us plau) em topo amb aquest tema de l'Albert Pla. Vagi per endavant que no sóc gens fan del de Sabadell. Me'l van vendre els mitjans de comunicació com un tipus rar i no he fet mai l'esforç de donar-li l'oportunitat de convèncer-me. Així que no us vull pas vendre cap moto.

Tan sols vull compartir amb vosaltres una cançó absolutament deliciosa, delicada i fràgil que he trobat per casualitat i que es diu Somiatruites.
La lletra és tan bonica que fa por. Explica la història d'una escola en la que només hi estudien els nens que somien truites, és a ir, els que fan volar coloms, els que tenen somnis impossibles i irrealitzables.
Aquí us deixo la cançó i, tot seguit, la lletra, per tal de que la podeu gaudir en tota la seva bellesa.

Hi ha un escola perduda al mig del Montseny

On només hi estudien els nens que somien en truites

És l’escola dels somiatruites

On només hi estudien els nens que somien en truites

I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales

I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.

I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop

I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena

Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu

I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua

I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines

Ah! i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.

I la Marta que somiava que la terra era quadrada

I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.

I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya

I el Gerard que somiava que era un gat

Que somiava que era en Gerard que somiava

I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava

I la Roser que somiava que la mare mai la renyava

I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina

I parlava xinès de la Xina:

Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano

I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava

I de tant que somiava mai no es despertava

I a l’escola és clar mai s’hi presentava

Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre

l’aprobava

I és que l’Albert estudiar no estudiava

Però somniar carai si somiava

Carai quina senyoreta que simpàtica que era

I somiava que era una marreca que somiava

que cantava com una gitaneta a les nits de lluna:

ole, ole, ole....

Hi ha una escola perduda al mig del Montseny

On només hi estudien els nens que somien en truites

És l’escola dels somiatruites

I el Ramon que somiava coses tan estranyes

Que és impossible explicar-les

I en fi sobre les coses que somiava la Laura

És millor no saber-les.

I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,

ni classes,

Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,

Amb finestres obertes per on feien carreres

els somnis dels nens i les nenes

I mentrestant la Fina nedava amb sirenes

Gluglgugluuuuu........