La telonera del senyor Everett és la Nicole Atkins, amb dos àlbums ja al mercat i un parell de singles que han sonat força a les ones radiofòniques.
Dotada d'una veu profunda i amb un vibrato inconfusible, sembla una reencarnació del Roy Orbison, amb lletres melanconioses i interpretacions amb un rang de de veu molt ampli . Personalment m'ha enganxat, l'Atkins aquesta. Espero veure-la en directe, tot esperant que, en algun moment, s'arrenqui a versionar el Crying del Big 'O.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada