A veure, que els 80 van ser molt fumuts per a tothom, i que ningú se n'adonava del ridícul que fèiem. Però, és clar, se suposava en aquella època que alguns eren entesos musicals. Aquest era el cas del Fernando Fernandisco Martínez, últim cognom que ell acostumava a pronunciar "Martainez", com si ho digués un guiri, DJ de Los 40 principales. Així que quan va anunciar que es llençava a composar i cantar un tema, iniciant així la seva carrera musical, molta gent va voler sentir-ho.
Mira, jo ja no dic res més. Us deixo que us ho sentiu vosaltres mateixos recordant, això sí, que és la "vocal version", és a dir que canta, només cal que espereu uns segons i gaudiu al màxim del nivell d'anglès i de la pronúncia del "Martainez".
Val, ara ja us he fet la putada del dia. A veure si sou capaços de desempellegar-vos de la tornada aquesta que reuneix les quatre paraules d'anglès que el Fernandisco coneixia.
No em direu que la lletra és de traca. Mira que, sentint-la amb "carinyo", hi ha trossos que ni tan sols puc endevinar que està dient. Bé, tan se val. Simplement que recordeu el proper cop que us recomani algun disc que a mi, de jove, aquest tema m'agradava i que el "Martainez" era el que decidia quina música escoltava jo en aquella època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada