El segon àlbum d'aquesta formació de rock simfònic s'obre amb un preludi (Prelude) extenuant en el que els dos leit motivs s'adornen suplementàriament a cada tornada conformant un aclapadador final que condueix a un segon tall, Mayday Galliard, més pausat tot i que dotat de repics orquestals reforçats per timbals brillants que trenquen la serenor del contexte. Així, alternant moments èpics amb dolces i, sovint, joganeres melodies al piano transcòrre l'àlbum, alternant la vigorositat més contundent i mastodòntica amb els espais de contrapunt baixos en decibels.Els teclats de Robert John Godfrey campen lliurement per tots els talls puntejats per ocasionals discursos guitarrístics de Francis Lickerish que, postergat en un segon terme, no té cap problema per acaparar l'atenció a cada entrada seva en escena, donant sempre l'impuls més roquer i contundent de l'obra.
La segona cara del disc de Godfrey i companyia conté una èpica en dos moviments anomenada Fand composada per Lickerish i que compta amb un composició poètica de suport en la contraportada del disc que, racontant la història d'amor de dos ocellets en un entorn màgic, dona suport temàtic a una composició sempre enmarcada dins dels cànons del rock simfònic.
En definitiva, un disc interessant, amb matisos que es perden entre las alteracions decibèliques perquè, tot i així, destil.la un encant folky que et transporta suaument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada