La gran majoria dels discs que compro són discs de saldo, de segona mà, gastats, sentits, usats per algú altre. Les botigues de segona mà o les fires itinerants de discs venen a demostrar que la indústria discogràfica ens ha col·locat molt més material del que hem estat capaços de digerir.
D'entre les polsoses estanteries de les botigues de segona mà sempre en sobresurten alguns elements recurrents. Els discs dels "triunfitos" per exemple, s'entesten en esmunyir-se entre els discs de debò. També ho fan els recopilatoris estiuencs, els discs de la Jennifer Lopez i la Britney Spears, amén de molts altres grups espanyols als que algú ha tingut a bé gravar-los-hi un disc.
Per descomptat, de tant en tant apareixen joies, veritables joies, discos fantàstics de primeres figures (The Who, Beatles, Rolling Stones, AC/DC, etc.) que jo vaig acumulant sense dubtar-ho.
Però un dels tipus de discs que també et pots trobar, molt de tant en tant, entre les tones de rebuig musical és el dels discs de saldo equivocats. Què vull dir? Vull dir això:
Sí, sí, només val 3 euros, però, sincerament, a mi no em mereix massa confiança. Algun dia hauré de fer una batuda per aquestes botigues per tal d'obtenir proves visuals d'aquest gènere fantàstic que és el dels discos equivocats. Seguirem informant.
Aquest no és un single del disc homenatge a Hendrix de varis artistes? Entre d'altres hi va tocar el Clapton i el que venen deu ser un CD-Single. Pot ser que sigui això?
ResponEliminaOstres, doncs bé podria ser. És veritat que hi ha un disc de tribut al Jimi que es diu així i l'Eric Clapton és el cap de cartell. No hi havia pas pensat. Igual he ficat la gamba.
ResponEliminaAl veure la foto i el nom que no casaven sense cap més explicació, i al estar ficat en un d'aquells expositors de CDs en els que no hi pots veure més que la portada no vaig ni poder fixar-m'hi :D
Gràcies, Anònim!