Avui tinc la sort de poder publicar una crítica que no és pas meva sinó de la Carme Miró, una melòmana indiscutible i que de ben segur farà apujar el nivell d'aquest racó web. Moltes gràcies, Carme.
Neix a Barcelona, el 1965. Diuen de la Mayte Martin, que ho canta tot i tot ho canta molt bé.
L'any 2003, Mayte Martin enregistra l'àlbum "Tiempo de Amar".
Una dona que ha iniciat un vertadera escola del flamenc català. I ha estat mestra d'una cultura musical a través de la veu i de la composició.
La cantaora de flamenc és una artista que evoca uns registres de veu amb una resolució de to que la fa emotiva i enèrgica. La seva musicalitat esdevé una experiència per qui l'escolta cada vegada que actua en públic. Treballa les cançons amb un ordre, gairebé ortodoxa,
perquè, en ella, es dóna la coincidència d'una gestació lenta del so i un moviment àgil de la veu que denoten una seguretat intervàlica en les seves melodies. Hi ha temes que són tractats amb alquímia sonora i és indiscutible la seva facilitat per expressar la seva idiosincràsia, remenant diferents estils com el flamenc, el jazz o els boleros, per posar un petit exemple.
"Tiempo de Amar" és un àlbum de rotunditat musical; denota un treball creatiu i minuciós en l'entonació, que la fa decididament una autora amb un bon ofici de l'art musical. Mayte Martin, una cantaora catalana, ens parla a través dels seus treballs musicals d'incerts temps amorosos; la certesa ens la dóna la seva música.
La col·laboració de la cantant cubana Omara Portuondo, hi afegeix, a aquest duet de veus femenines, una densitat creativa a unes cançons que són, netament, cartes d'amor sonores. Mayte Martin escriu amb la seva veu, canta amb les seves paraules, i expressa amb les seves emocions musicals.
La seves passions en el jazz, en el flamenc, en els boleros sempre matisen les seves qualitats musicals. La seva veu inconfusible, no és solament el seu tret, sinó una plusvàlua de la seves grans capacitats musicals. I es que la Martin exerceix la professió musical amb dignitat i amb unes emocions que mostren , clarament, el seu saber musical.
Podreu seguir llegint a la Carme Miró en el seu inspirador blog http://carmemiro.blogspot.com/
M'encanta aquest blog!
ResponEliminaT'afegeixo que et seguiré, un petó, anna
Gràcies Anna, però no oblidis que l'article en el que has postejat el teu comentari no és pas meu sinó de la Carme Miró.
ResponEliminaLa crítica de la Carme m'ha portat a voler sentir el disc de la Martin i la veritat és que m'ha deixat bocabadat. Quin preciosisme! Quina contenció!
Gràcies Carme per descobrir-me a la Mayte Martin!
No me n'oblido gens!És una passada de blog i sóc fidel seguidora.
ResponEliminaPer cert el Carles Santos està al Teatre LLiure! Perdona, jo hi seré el 12.
Gràcies, Marc
Molt bon bloc. El tindré com un dels de referència
ResponEliminaUna abaçada
Moltes gràcies a tu també, Quim pel teu comentari. S'agraeix molt, de debò.
ResponElimina