El pop melòdic dels Shins es presenta en forma d'un treball compacte, ben acabat, teixit amb bases de pop enganxós amb força arrels vuitanteres ben dissimulades però, sobretot, amb una habilitat esfereïdora per confeccionar melodies originals i enganxoses alhora, cantades amb una prodigiosa habilitat pel seu frontman James Mercer (que a un servidor li recorda molt, moltíssim, al magnífic Cy Curning dels injustament oblidats The Fixx).El disc s'empassa sense adonar-se'n doncs el frescor desbordant dels seus talls s'encomana i, sense exigir audicions atentes, es deixa estimar com a música de fons. Una escolta més atenta però, revela amb certesa que el treball darrera de l'àlbum ha estat primmirat i minuciós, arranjant amb curosa atenció i delicadesa les melodies vocals amb raspats acústics i capes de cors perfectament encaixades com a la deliciosa Red Rabbits -un compendi de les seves habilitats posades en pràctica- o la engrescada Turn on me.
El temps addicional que la banda s'ha donat a l'hora de treure aquest, el seu tercer LP, -havia de ser llançat a mitjans de l'estiu del 2006 i s'endarrerí fins a principis del 2007- sembla que els ha sentat bé, doncs semblen voler aprofitar les seves habilitats en diferents àmbits i amb textures més variades.
Es doncs aquest un disc ferm, brillant a estones i tot i que no sembla mai arribar al climax que suggereix deixa un molt bon sabor de boca que convida a les revisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada