Synergy - The Jupiter menace (1982)

L'any 1974, el John Gribbin i l'Stephen Plagemann publiquen _The Jupiter effect_, un d'aquells llibres suposadament científics tan de moda als 70 sobre OVNIs, fenòmens paranormals i qüestions pseudocientífiques diverses (al més pur estil Iker Jiménez o Jiménez del Oso). A diferència dels demés, però, aquest llibre es converteix en un èxit de vendes i tothom se'l llegeix o sent a parlar de la teoria catastrofista que prediu: l'alineació dels planetes del sistema solar provocarà un cataclisme global a partir del moviment tectònic de la falla de Sant Andreas. 

L'èxit fa que se'n derivi un documental televisiu. I cal una banda sonora. Inicialment els productors intenten aconseguir els drets per fer servir _Els planetes_ del Gustav Holst, però els hereus del compositor declinen. I és llavors quan recorren al Larry Fast que, amb el seu projecte Synergy, venia marcant el ritme de l'evolució de la música electrònica des dels 70, quan va publicar el seu primer disc: Electronic Realizations for Rock Orchestra.

El Fast s'havia fet un nom en la indústria perquè estava al darrera de tot l'aparell electrònic d'artistes de renom com els Yes, Barbra Streisand, Peter Gabriel, Hall and Oates, i un llarg etcètera. La seva aportació principal era fer que els teclats no fossin considerats joguines sinó instruments seriosos i reputats. Tant era així que en tots els seus àlbums hi escrivia una nota que deia "This album was recorded using only electronic devices".

I per a aquesta banda sonora, Fast, inspirant-se en la sonoritat de Holst, desplega tot el seu potencial sonor, aclaparador i desbocat. Si la fi del món arriba, segur que sonarà així.