Doncs no ho sé, la veritat. Caldrà que hi vagi alguns cops més, doncs
tot just avui l'he visitat per primer cop. Deixeu-me explicar-vos per
què l'he visitat.
L'altre dia em trobava vagarejant pel centre de
Barcelona i vaig recordar que feia dies que volia comprar-me un disc de
la Decca en la que el pianista Pascal Rogé escomet les Gymnopédies de
l'Erik Satie i altres peces similars. I llavors, el dubte: on me'l puc
comprar, per aquí? Quines opcions tinc de poder comprar un disc de
clàssica al centre de Barcelona? La FNAC? Ni de broma (és una qüestió de
principis, ho sento, no m'agrada comprar música ni llibres en grans
superfícies en les que, un cop i un altre, t'enganyen —"està
descatalogat" és el seu motto—, ningú entén un borrall d'allò que li
preguntes i tant se'ls hi en fot la cultura). El Corte Inglés? Anatema! A
les molt apreciables i cada cop més extintes botigues del carrer
tallers (Impacto, Revólver) no hi tenen secció de clàssica.
Desaparegudes Castelló (amb la seva versió Castelló Clàssica) i
Overstocks, les opcions han desaparegut. El centre de Barcelona no
escolta música clàssica.
Així que, tot buscant, he descobert que
la mítica botiga Disco 100 del carrer Escorial nº33 sí que n'escolta (i en
ven) de música clàssica. No hi havia anat mai fins ara per una simple
qüestió de dificultat d'arribar-hi des dels diferents barris on he
viscut a Barcelona i perquè, fins ara, sempre havia tingut alternatives
properes, al centre. Així que avui he decidit fer una petita expedició i
visitar-la.
La sensació, a l'entrar, no ha pogut ser més
magnífica. Les primeres seccions que he vist, a tocar de porta, eren de
música celta i vinils de clàssica. Deixem-ho clar, posar la música
cèltica i derivats a l'entrada d'una botiga de discs és tota una
declaració d'intencions. Si això és el que tenen a tocar de caixa (en
les grans superfícies, reserven aquests espais per a les compres "per
impuls", aquelles llaminadures innecessàries que no pots evitar comprar
mentre fas cua per pagar; considerar la música celta com a possible
compra "per impuls" m'ha semblat una imatge bellíssima), imagina't el
que deu haver-hi al fons! I sí, el fons de la botiga està ple de música.
Seccions perfectament endreçades i etiquetades (amb referències
paral·leles, amb gomets en forma d'estrella per marcar els discs més
reputats), amb cada disc guardat en fundes, desestimant les aparatoses
carcasses, tot guanyant espai per encabir-hi un catàleg més ample i amb
una ordenació cabal i assequible (jazz, blues, country, electrònica,
clàssica, l'híbrid rock/pop/folk, i tan sols el localisme de música
catalana, la separata de música negra/hip-hop/RnB/funk i la d'òpera).
Per
acabar-ho d'adobar, llibres de referència i consulta escampats per
damunt de les lleixes, revistes musicals i, en general, una flaire
d'amor per la música i per la feina realment poc habitual. Em comenten
els que hi treballen que la botiga roman oberta des del 1978, que els
amos segueixen fent acte de presència i que els seus fills també hi són,
potser augurant un llegat, una continuïtat molt desitjable en aquests
temps difícils per a les botigues de discs que no ocupen edificis
sencers.
I, encara més, preus molt decents. (Perdoneu, però el meu
cor es va debatre entre la pena i la indiferència quan van tancar
Castelló i Gong, ja que els seus preus habitualment prohibitius sempre
m'havien impedit fer-me'n client.) Comproveu-ho vosaltres mateixos amb
l'eclèctica compra que he acabat fent:
 |
| Les desitjades Gymnopédies de Satie per 6'50€ |
 |
| The cat del Jimmy Smith per 7'95€ |
 |
| Back at the chicken shack del Jimmy Smith per 9'95€ |
 |
| El Burning bridges, darrer disc dels Bon Jovi (primer sense el Richie Sambora) per 6'50€ |
Si bé la Jazz Messengers és la meva referent per comprar jazz i les supervivents del carrer Tallers ho són per rock i derivats, ja us puc advertir que tornaré aviat a Discos 100, probablement la millor botiga de música de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada