No he estat mai un d'aquests fanàtics defensors del vinil per sobre del CD. I tampoc he estat defensor de l'altra banda. Entenc les argumentacions d'ambdós, però crec que la meva orella no està prou afinada com per poder gaudir de les diferències amb claredat. Alguna vegada sí que he volgut defensar més una facció que una altra, però va ser només per fer-me el fatxenda i anar una mica de llest. Però no, no noto la diferència entre vinil i CD més enllà del so de l'agulla quan aterra per primer cop entre els solcs o quan el primer comença a saltar i el segon comença a embarbussar-se i a saltar-se pistes sense fre.
Al cap i a la fi, jo el que vull és escoltar música. I si el suport no és prou bo, ja omplo jo els buits, ja equalitzo jo mateix la música que sento amb la meva imaginació i, sobretot, amb el record del primer cop que la vaig sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada