27 de setembre 2009

Jerry Goldsmith - The Secret Of N.I.M.H. (1982)

Probablement, en Jerry Goldsmith sigui el compositor de bandes sonores més prolífic de la història. I avui en dia, després de moltes escoltes (en realitat tan sols una petita part de la seva extensa producció) encara no he descobert una sola banda sonora que no fos, com a mínim, memorable.
Ha tocat tots els pals: des de la ciència ficció (El planeta dels simis, La fuga de Logan, Capricorn U, Star Trek, etc.) fins al terror (La profecia, Poltergeist, etc.) però també composant partitures per comèdies, cintes d'aventures, i tots els gèneres existents i imaginables.
L'únic gènere que mai havia abordat -no al menys fins a 1982- havia estat el de l'animació. En Don Bluth, acabat d'escindir-se de la fàbrica Disney muntà la seva pròpia productora de cinema d'animació buscant fer la competència al gegant de Burbank i encetà la seva producció amb la enginyosa i màgica The Secret Of N.I.M.H. (a Espanya s'estrena amb el "fantàstic" i atraient títol de "El Mundo Secreto De La Señora Brisby", que sonava més a telesèrie barata basada en fets reals que no pas en un tenebrós conte infantil adaptat de l'obra de'n Robert C. O'Brien). I per conduir la partitura musical de l'aventura d'una ratolineta vídua a la recerca del seu valor i de la seva família, escollí el geni de Goldsmith, conscient del risc d'enfrontar-lo, per primer cop, a musicar un llenguatge audiovisual tan diferent i desconegut per a ell.
Hi ha força diferències entre composar per a un film amb humans i fer-ho per a un film d'animació. La primera diferència és que l'animació ha de ser realçada per la música (tothom pot recordar a en Bugs Bunny caminant de puntetes sobre el so d'un pizzicato de cordes). Una altra diferència és la llargària de les escenes, molt més curts en el cinema d'animació, dotat d'una narrativa molt més dinàmica i nerviosa. Així mateix ho explica el propi Goldsmith en el llibret del disc. Però acaba admetent que el seu enfocament final va ser, precisament, el contrari -i és potser d'aquest apropament contra natura d'on li ve la genialitat a aquesta banda sonora-. Goldsmith, després de donar-li moltes voltes, decidí acostar-se a la composició de la partitura d'aquest film d'animació exactament d'igual manera que ho hagués fet amb un film "convencional", si més no en les qüestions més evidents. Així, la partitura de Golsmith col·laborà a fer d'aquesta pel·lícula d'animació quelcom molt més adult que la majoria de les produccions animades de la Disney. On el més habitual hagués estat omplir la partitura de colors llampants, Goldsmith suavitza els tons, aposta pels matisos, on s'hagués escrit una melodia ben reconeixible -i potser inspiradora d'algun número musical- Goldsmith s'aboca a un cors ominosos que reflecteixen perfectament les angunies i els tràngols que ha de passar la protagonista de la història.



Goldsmith decidí acostar-se a la composició de la partitura d'aquest film d'animació exactament d'igual manera que ho hagués fet amb un film "convencional"

Més endavant, en Goldsmith s'atreviria a continuar musicant pel·lícules d'animació (com a Mulan, per exemple), però aquest primer intent ja va marcar una fonda petjada en la manera d'acostar-se a les bandes sonores d'aquests tipus de films.
El millor que se li pot dir als treballs de'n Goldsmith és que juguen en una lliga totalment diferent a la de, posem per exemple, el mític John Williams. On aquest últim cerca impactar i deixar emprenta auditiva en el menor número de compassos possible (quantes melodies de films de'n John Williams podem taral·lejar sense esforç?), en Goldsmith concep majoritàriament les seves obres com a un seguit musical que bascul·la pels diferents estats dramàtics del film, oblidant-se de fòrmules i d'impactes inmediats.
I, per si fos poc, és perfectament capaç -més que cap altre compositor- de barrejar la sensibilitat orquestral amb el pop vocal que acostuma a acompanyar totes les pel·lícules de Don Bluth, temes que, a la fi, s'han convertit en petits clàssics moderns, sovint interpretats per grans veus del pop-soul nordamericà. Aquí us en deixo un tast, la preciosa cançó de bressol "Flying Dreams - Lullaby" que en Goldsmith composà per aquest fantàstic film que és "The Secret Of N.I.M.H.".



Cap comentari:

Publica un comentari