10 de febrer 2008

Beats International - Let Them Eat Bingo (1990)

Després de que els entranyables Housemartins es separessin, el seu baixista, en Norman Cook, decidí tornar a allò que el va iniciar en el món de la música, els giradiscs, les remescles i la música de ball. Va ser en aquesta etapa en la que, mitjançant la seva nova formació, els Beats International, va començar a a dur-lo cap als camins que li reportarien la fama internacional, primer a través d'un pas intermedi, la banda Freak Power de la que diversos senzills tingueren força ressò en les ones, i després sota el pseudònim de Fatboy Slim.

Arrabassant línies de baix dels Clash, dels Jackson 5, de James Brown o de qui se li posi pel davant -sempre, això sí, allunyant-se de les obvietats-, en Cook i els seus juguen a barrejar trames de hip hop, blues, funk i exotisme -tot l'exotisme permès en la cultura dels 90, encara no atrapada en la globalització més desaforada- per anar donant forma a peces absolutament encarades al ball i a la diversió més descarada i no per això menys degustables. Des de les irresistibles Dub Be Good To Me (primer senzill de l'àlbum) o The Ragged Trousered Percussionists (amb un irresistible sample vocal de sonoritats africanes, puntejos acid i melodia aflautada que arrossega sense remei), la banda desplega un ventall prou ampli de recursos i hooks ballables que van des del rapeig subtil a l'amanerat, des dels cors suplicants ("please Mr. DJ") a la combinació de samples que entaulen una animada fuga -impagable la retòrica dels Jackson 5, allò del "sunshine, moonlight, boogie" replicat per sengles samples de resposta-, des de les calentors soul-jazz de Babies Makin' Babies fins als aromes africans de Burundi Blues.

Tot i que una mica tou i ingenu en alguns talls -potser encara encomanat de la idiosincràsia dels Housemartins- com per exemple en la juvenil Before I Grow Too Old o la simplista For Spacious Life que sembla sortida de la factoria Stock, Aitken and Waterman i que ben podria haver estat interpretada pel Rick Astley-, l'habilitat de Cook per endur-nos cap a la part més il·luminada de la pista de ball, sense angunies ni vergonyes -ans al contrari, amb vigor i exhuberant energia-, es revel·la clarament tangible i ja apunta cap al desplegament d'expertesa que hauria de demostrar més endavant, tant amb els fantàstics i refrescants Freak Power com amb el seu assalt a les llistes de hits ballables.
Al cap i a la fi, si un disc ballable de fa quasi 20 anys encara t'enganxa sense fer-te pujar els colors és senyal indefectible de que l'arquitectura és prou resistent com per poder-se considerar una peça mestra dels trencapistes.

2 comentaris:

  1. olé! quina troballa has fet!
    està bé el tema que has penjat, però em moro de ganes d'escoltar el que sampleja el Blame It On The Boogie!!

    ResponElimina
  2. Doncs mira, si el vols buscar, el tema és el Blame It On The Bassline que tanca la primera galta del disc.

    Es un tema superballable i molt enginyós. Recomanable 100%, com la resta del disc.

    ResponElimina