03 de desembre 2006

Ratatat - Ratatat (2004)

El debut dels estadounidencs Evan Mast i Mike Stroud recorda a un regal d'embolcall rugós que amaga una perla simple però alhora delicada. D'aquesta confrontació matèrica, d'allò que és bast i abrassiu contra allò que destil·la tendresa i fragilitat.
La rugositat la posen les bases electròniques i les flamejants guitarres, ambdues distorsionades barroerament. La fragilitat la posen les melodies festives, quasi infantils que evolucionen lentament per entre els frondosos boscos de percussions febrils i repiqueteig sonor constant.

Esborrant fronteres entre la electrònica i el rock, els de New York es semblen presentar-se com a aspirants a omplir pistes per acabar acompanyant-nos a la barra a delectar-nos amb les seves textures. Algunes semblen descaradament disposades a escalar posicions en les llistes dance (Seventeen Years, Crips o Germany to Germany) mentre que d'altres porten aquella dolçor etèria, sovint amarades d'una fina capa de Drum 'n bass (Cherry) o, fins i tot, algunes parteixen d'una base de hip-hop per engegar la maquinària de capes i capes sobreposades de guitarres i teclats.

En definitiva, un àlbum atrevit i del que en resulten unes audicions saboroses a mig camí entre l'engrescament i la melangia.