Els Diumenges per la tarda són, de vegades, moments ideals per rebaixar les pulsacions, agafant una copa de vi (jo quasi prefereixo Coca-Cola, però és igual), repantingant-se en una butaca, i escoltant una música que t'hi ajudi. No és, potser, moment d'estridències, com tampoc de sons massa pesants. És, per contra, moment de suavitat,d'una música que et faci costat i t'ajudi a alentir el pas d'aquestes últimes hores del cap de setmana.
Una música, potser, com la del Grover Washington, Jr. i el seu Winelight.
El Grover podria haver-se folrat d'or el seu saxo a poc que hagués limitat els seus solos i insistit en les melodies principals (com va fer, pocs anys més tard, el Kenny G). Però no. Va preferir mantenir-se fidel a la seva perícia amb l'instrument i treure-li tot el suc possible en cada peça.
Tot el disc és així: una barreja de jazz suau amb R'nB i soul. Ideal per a algunes tardes de Diumenge.
