08 de novembre 2014

Hozier - Hozier (2014)

Enorme sorpresa musical, aquest Hozier, en uns temps en els què sembla que la música ja no pot arribar a sorprendre. Imagina't un irlandès que adora al Leonard Cohen i al John Lee Hooker però que, a més, s'ha criat entre gospel i corals de la seva comunitat. I no, no estem parlant del Van Morrison.

El resultat és un disc de debut absolutament apassionant, sobre unes estructures clàssiques però amb unes melodies que de sobte giren cap al gospel negre o cap al blues sense que tinguis temps per acomodar-t'hi. Una veu greu sòlida a la que li agrada escalar cap a octaves altes i amb un tempo capaç d'articular fraseigs sempre frescs canta lletres molt originals en el seu plantejament, lletres que parlen de parelles a les que adorar com a divinitats (en la espectacular i magnètica Take me to church que obre el disc), en les que refugiar-se del món, que s'intueixen noves cada dia.

La veu sovint es baralla amb unes guitarres punyents que l'acompanyen, amb ritmes que canvien de sobte, arrossegant-te primer cap endavant per després frenar-te tot estirant-te del braç quan tu ja portes inèrcia, en un un estira i arronsa que encongeix el cor.
Barreja enginyosa d'influències que quallen en un melting pot saturat de música de primera, sempre amb tocs de soul i música negra, en una alenada d'aire fresc que té pinta de ser l'inici d'una gran amistat musical.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada