Monument a la desesperació més profunda, al desencís, a la manca de respostes ("When will it end? / When will it end?"), al futur ja no incert sinó clarament catastròfic, això és l'Unknown Pleasures dels Joy Division, un dels discs mítics dels 80. El seu llançament no generà massa repercussió, però el senzill Love will tear us apart que la banda tragué al mercat un mes abans del suïcidi del seu vocalista va fer girar la vista enrera i recuperar aquesta joia fosca i contundent de finals dels 70.
Si estàs deprimit, escolta aquest disc. No et curarà, però et recordarà que no estàs sol.
Enquadrat dins del moviment post-punk, el disc sona obsessiu -amb les bateries insistents, el baix repetitiu, els solos de guitarra lineals i lànguids i les tornades estripades de l'Ian Curtis-, però també suggerent, molt particularment gràcies -diuen els experts- a la labor en la producció del Martin Hannett, que accentuà les textures més espacials per donar-li a l'àlbum un to màgic i dens.
El disc esdevingué mític en el mateix moment del suïcidi del seu vocalista, Ian Curtis. La seva portada, que reflecteix les ones transmeses per una estrella que es converteix en nova es convertí en una icona del rock modern i encara avui en dia es lluïda pels fans de grups revisionistes del post-punk com Interpol en els seus concerts.
Si estàs deprimit, escolta aquest disc. No et curarà, però et recordarà que no estàs sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada