14 de gener 2007

La vela Puerca - De Bichos Y Flores (2002)

Des dels primers retrunys de la marxa que inicia aquest portentós disc, en Sebastián Teysera i la seva troupe uruguaïa fan surar en l'oient aquelles poques i remotes ganes que ens queden de lluitar contra la quotidianeïtat. I ho fant per mitjans ben evidents, obvis de vegades, ja sigui des de la cadència exaltada de l'ska (sobre un llit d'arranjaments pop per fer-lo més assequible) o del rock contundent de guitarres desaforades, ja sigui des d'una secció de vents absolutament dinàmica i emfasitzadora o, fonamentalment, des d'uns versos directes, combatius i terriblement inspirats.

És aquest un àlbum confeccionat en un veritable estat de gràcia i il·luminació on tots els detalls semblen casar perfectament amb un tot prestablert i premeditat, arrodonint un so ferm i compacte amb una energia poc habitual i un entranyable "compadreo" uruguaià.

Embrancats en lluïtes lleugerament impersonals contra tot allò -i aquell/a- que molesta, la fúria i el despit supuren en cada tornada, provocant una curiosa filiació amb les seves ganes de batalla desmesurada.
Hi ha temps però també per les històries dramàtiques com en la preciosa El viejo -biogafia encapsulada d'un decliu tan humà com comú-, o la corprenedora José Sabía, que donen el contrapunt adequat a les tones de ràbia vessades per tot arreu.

En Teyseira, recolzat pels coros de su banda amiga, amb la seva actitud lleugerament despresa i la seva dicció popular actua com a mestre de cerimònies amb la seguretat de saber-se tocat per la inspiració i concentrant els seus esforços en fer assequibles unes batalles excitants que naveguen per harmoníes enganxoses i melodies i lemes que es graven a foc al cervell (No más corrupción en la tierra/no más tiranía en el cielo/no más matanza de colores/no más intereses ajenos).

Abonats a l'èxit en un Uruguai necessitat de mites propis, els La Vela Puerca aconseguiren amb De bichos y flores el cúlmen de la seva expressivitat, en un conjunt homogeni i engrescador que arrossega masses i consciències amb la facilitat del qui sap que juga sobre segur.