01 de març 2013

Escoltar música a les botigues de discs

Recordo quan van obrir la Virgin Megastore al Passeig de Gràcia de Barcelona, cantonada amb Gran Via. Era una superfície enorme dedicada a la música. Anar a la Virgin era tota una experiència. Mai havia vist tants discs junts. Els repassava un cop i un altre, alfabèticament, els dits acabaven ben foscos de la pols que s'amuntegava damunt dels CDs. Però no calia oblidar passar-se per la llista dels més venuts, o per la secció de llibres.

Els preus, però, eren absolutament prohibitius i jo sempre havia preferit anar a comprar els discs les botigues més modestes, on era fàcil trobar ofertes i tresors ocults. Així, la Virgin es convertí, exclusivament, en el lloc on jo anava a aprofitar els seus punts d'escolta de discos per decidir si em gastava la setmanada en un disc o en un altre. No només podies escoltar els més venuts del mes, sinó també portar-li a un dependent un disc qualsevol i ell te'l punxava.

El millor dels punts d'escolta per a mi va ser que em permetia atrevir-me a comprar discs que, d'altra manera -llavors no existia internet- no ho hagués fet. Per aquella època jo començava a aficionar-me al jazz i a la new age. Però, és clar, n'era un absolut neòfit. No podia arriscar-me a malbaratar una setmanada en un disc només perquè havia llegit en alguna revista que era molt bo. I si no m'agradava? A la Virgin hi tenia la solució. Em recordo escoltant discs del Pat Metheny, del Paul Winter Consort i de molts altres que, finalment, van caure a la saca.

Sentir els primers compassos del disc, sovint, et posava la pell de gallina. Era el teu disc, estava fet per tu, ho notaves tot seguit. I llavors ja no hi havia qui et tragués del cap la idea de deixar-t'hi els quartos. No hi havia remei.

P.D. Que consti que quan jo anava a escoltar discs a la Virgin, la botiga no feia la fila que aquesta foto vintage que he posat, val? Que tinc una edat, però no tant :D

1 comentari:

Eduard Puignou ha dit...

Eren altres temps, però era bonic remenar estanteries atapeides de discos i descobrir coses. Llàstima que sovint, almenys jo, et quedaves em ganes de comprar-ne més dels que t'enduies.