31 d’octubre 2011

James Brown, Michael Jackson i Prince, alhora, damunt d'un escenari!

Ni en els meus més imaginatius somnis musicals em podria haver imaginat una escena així. L'any era el 1983. El lloc, un concert del James Brown, ja en el decliu de la seva carrera, però encara -sempre- una icona de la música moderna i dels drets dels negres a Estats Units. En un moment del concert -un d'aquells breaks instrumentals en els que la seva banda comença a repetir una base rítmica molt funky mentre el Sr. Brown fa de les seves- el padrí del soul s'atansa al públic anunciant-los de que hi ha una persona molt especial que ha vingut a veure el concert. "Michael Jackson, ladies and gentlemen!", i el convida a pujar a l'escenari i a improvisar una mica, cosa que el Michael fa amb certa solvència, entre crits dels incondicionals. Però el millor estava per arribar. Ja damunt l'escenari, el Michael Jackson s'acosta a en James Brown i li diu alguna cosa a cau d'orella. En Brown s'abraona sobre el micròfon i diu que el Jackson l'hi ha insistit en que faci pujar a l'escenari un altre convidat molt especial que corre per la sala. "Prince, ladies and gentlemen!". I aquí és on les coses se surten de mare. Au va, ja callo. Mireu el vídeo i al·lucineu amb el Prince.


D'això se'n diu robar el protagonisme al damunt d'un escenari, eh? :D El James Brown, però sobretot el Michael Jackson, desapareixen, es fan fonedissos davant l'allau de personalitat del de Minneapolis. Indubtablement, el Prince sempre ha estat el deixeble més avantatjat del James Brown -els seus gestos, les seves cadències, els seus passos de "ball", el seu èxtasi- i aquí ho demostra des del primer moment. No puc parar de mirar aquest vídeo un cop i un altre, descobrint cada cop detalls nous, com la manera en que el Prince puja a l'escenari, les cares dels músics, l'actitud del públic, com baixa de l'escenari -mig carregant-se'l-, etc.