I ho veien amb una perícia que algú atribuiria a una banda més rodada, més adulta i madura, i no a aquests marrecs amb instruments que semblen que els hi van grans. Però no, resulta que són prou competents ja com per elaborar unes músiques molt treballades i diverses, ancorades en allò que es digué (ni que fos durant un període curt de temps) acid jazz, conglomerat i fusió d'elements del jazz, del funk i del hip-hop.
L'arrencada del disc ja és brillant i sobrada, amb un Just another story que deixa entreveure el rotllo que es porten, el groove, la gràcies innata que destil·len; però és que Stillness in time, que l'hi segueix, encara eleva el llistó una mica més amb una peça perfecta (potser la millor del disc), i encara han de seguir la competent Half the man i Light years. El disc no defalleix cap al mig i remata a porta amb un Morning glory preciós i un Space cowboy en homenatge al Neuromant del Gibson que tanca un àlbum quasi perfecte.
Vindrien, encara, un munt d'àlbums més del Jay Kay i companyia, molt orientats, sovint, a les pistes de ball, i amb un ventall temàtic més reduït, però cap d'ells arribaria a la profunditat còsmica d'aquest retorn del cowboy espacial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada