Un pot entendre (i recordar) la fascinació que va generar escoltar (i veure!) els Blow Monkeys en la seva època, amb la seva elegant i sofisticada barreja de pop i soul, la seva estètica cuidada, i una actitud de menjar-se el món (cosa que van aconseguir si més no durant alguns minuts). Però el llegat és més aviat tou i poc memorable. Ni tant sols peces tan afortunades com el
It doesn't have to be this way empal·lideixen amb el pas del temps i ens recorden que el seu èxit va ser un dels molts èxits efímers d'una dècada de la que tan sols uns pocs espavilats van saber sortir-ne triomfants i duradors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada