Hi ha un parell de peces que sobresurten (com el senzill "Life in a northern town, que amb la seva tornada en forma de cant coral se't fica a la butxaca sense poder-ho evitar), però totes les que composen el disc tenen aquella qualitat del pop exuberant i luxós en els detalls (el David Gilmour, dels Pink Floyd, produeix), i la sacarina està prou controlada a pesar dels cors constants i les orquestracions generoses.
Van ser, els Dream Academy, una banda un xic fugaç, amb tan sols tres àlbums, però van demostrar que tenien gràcia per regalar-nos bandes sonores per a tardes d'estiu en què ens refugiem de la calitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada