Ningú negarà que l'homònim segon disc dels Razorlight té gràcia. I poder la té per la seva simplicitat. Allunyat de les grans (sobre)produccions que embolcallen les mediocritats més òbvies, aquest quartet londinenc aprofita la senzillesa per confeccionar un disc juganer i fàcil de digerir en una primera audició. Aquí no hi ha excessives estridències, dissonàncies ni distorsions guitarreres fora mida. Uns arpegis nets, com els de la encantadora
Kirby's House, unes lletres clares i directes, i uns tocs retro, quasi
sixties, acaben d'arrodonir la feina.
Es veritat però que aquesta mateixa simplicitat acaba deixant un cert regust innocu que en futures audicions pot tornar-se amargor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada