Perquè seguint la mateixa absoluta manca d'ànima i de sang a les venes, la secció del disc que acull la partitura del John Williams per a la pel·lícula de l'Spielberg és sosa, superficial, i gens memorable. S'entén que la intenció és fer una banda sonora molt allunyada de les fanfàrries habituals del Williams. S'entén, igualment, que la idea és fer de la banda sonora un llenç celestial per parlar d'aquesta història d'amor postmortem. Però és que l'acumulació de campanetes, arpes i cordes ensucrades fa de l'escolta d'aquesta banda sonora una petita mort musical, sobretot si es té en compte qui hi ha a la batuta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada