23 de maig 2016

Una lletra una mica "forta" del Rod Stewart: Tonight's the night


A veure, deixeu-me posar les coses clares. Aquesta cançó parla de perdre la virginitat. Ja està, ja ho he dit. I us ho desvetllo ara perquè així podeu anar llegint les diferents estrofes en aquesta clau, i d'aquesta manera la veritat se us revelarà clara i pristina.

La clau per entendre que aquesta cançó va d'això és el vers que diu:

Don't say a word my virgin child
Just let your inhibitions run wild
The secret is about to unfold
Upstair's before the night's too old

Jo no sé vosaltres, però a mi la paraula "child" al costat de "virgin" em fa més por que una pedregada. Estic segur que el bo del Rod Stewart no ho va fer amb mala intenció, però parlar d'infant verge just abans de posar-li pressa per pujar a l'habitació... aix, a mi em grinyola, què vols?

De fet, que això va de "la nit", d'aquella nit tan suposadament especial en la que algú perdrà la virginitat (suposem que l'acompanyant del Rod, no el Rod mateix, que en la lletra mai fa menció a si mateix). El títol, de fet, ara que n'hem establert el tema, no té pèrdua. "Aquesta nit és la nit (tot anirà bé)". És a dir, que el Rod és conscient que hi ha por, que al seu/la seva partenaire se l'ha de convèncer que no passarà res dolent. De fet, per convènce'l el Rod s'ho treballa molt. Els primers versos van així:

Stay away from my window (està clar que el Rod és conscient que està fent alguna cosa mal feta)
Stay away from my back door too (aquí no sabem si hi ha una referència sexual, la veritat)

Disconnect the telephone line (vol que no el destorbin, que no li estronquin la feina a mitges)

Relax baby and draw that blind (insisteix en córrer les cortines, que no sigui que el vegin)

Kick off your shoes and sit right down
Loosen off that pretty French gown
Let me pour you a good long drink (aquí la vol emborratxar!!!)
Ooh baby don't you hesitate cause (i aquí ja se'n va a la tornada)


 El més preocupant, però, és que el Rod la punxa i la burxa, perquè com que ella no les té totes, sembla que hi ha la possibilitat de que es tiri enrere. El Rod, per si de cas, fa pressió:


C'mon angel my hearts on fire
Don't deny your man's desire (ja hi som!, que ell és un home, i el que ell vulgui s'ha de complir)
You'd be a fool to stop this tide (ei! Tampoc no cal insultar, no?)
Spread your wings and let me come inside ("your wings"? Segur? "come inside"? A què et refereixes, Rod?)

En definitiva, que el Rod està a punt de desvirgar a una nena. I de males maneres, què voleu que us digui.

16 de maig 2016

Vitorio Camardese, el (veritable) inventor del tapping al 1965


L'Eddie Van Halen pot anar presumint tot el que vulgui, però ell no és l'inventor del tapping.
Que què és el tapping? Doncs és una tècnica guitarrística consistent en tocar la sis cordes picant amb els dits de la mà dreta al damunt de les cordes (per contres de rascar-les, com es fa habitualment), la qual cosa permet accelerar enormement l'execució.
Doncs no, l'Eddie Van Halen no n'és l'inventor. No sabem si el Vitorio Camardese va ser el primer, el que s'ho va treure de la màniga, però el Raul Sandín, guitarrista del grup Amoría, me l'ha descobert i ja no miro als guitarristes accelerats del heavy dels 80 i 90 de la mateixa manera. I a sobre el paio toca una espanyola!!!




Si sou impacients, aneu directament al minut 1:38. I al·lucineu.

01 de maig 2016

Annett Louisan, chanson francesa en alemany


Amb un peu al pop i un altre a la chanson i fins i tot al cabaret, l'Annett Louisan porta ja una bona pila d'anys aportant la sonoritat de l'alemany a uns estils prominentment dolços i donats als excessos de reverb.
 


I la fórmula funciona, les sonoritats encaixen i li donen una nova perspectiva a gèneres sovint ancorats en els estàndards i amb el llast de la nostàlgia. La Louisan aposta per les aproximacions pop com a aglutinadores de cadències lànguides, amb una veu sovint acriaturada. L'estil juganer de la chanson s'agafa de la mà del pop curós i arranjat del nou mil·leni, mentre es barreja amb aquells pals amb els que sempre ha flirtejat: la bossanova, el tango, etc. Però allò que complementa millor són les seves lletres, aportant una visió i una temàtica femenina a un gènere, el pop, massa donat a demanar-li a dones que cantin sobre temes escrits o dirigits a homes. La Louisan escriu les seves cançons i té ganes de cantar-les. I es nota.