15 de setembre 2014

Primera escolta de 'Popular problems' del Leonard Cohen


És el seu 13è disc, i està a punt de sortir al mercat. Però a través de la web de The guardian, podem escoltar-lo sencer. I, tal com m'agrada fer, li he donat una primera escolta mentre escrivia allò que se'm venia al cap escoltant al vell Leonard. Pistes per escoltar-lo:
- El productor ha escrit totes les peces menys una.
- 'Born in chains', l'única peça composada pel Cohen, ja va poder ser escoltada en algun concert de la seva gira del 2010.
- Sortirà a la venda el 23 de Setembre.
- Tenir un altre disc del Cohen és quasi un miracle. No només té 80 anys, sinó que es va passar més de 15 anys apartat escenaris durant l'inici de segle i cada cop gravava discs més a poc a poc.
- Intenteu imaginar-vos com pot sonar aquest disc en concert.


1- Slow
"No és perquè sigui vell / no és per la vida que he dut / sempre m'ha agradat anar a poc a poc / això deia ma mare."
Tot i que el tema es digui slow, la veritat és que és un uptempo bastant clar, però dolç, això sí. I així, com fa el Leonard habitualment, t'atrapa des del primer vers i ja no et deixa anar. Les aparicions del Hammond B3 acaben d'arrodonir un molt bon tema inicial.

2- Almost like the blues
Només amb dos temes el Leonard ja se m'ha embutxacat un altre cop. No li calen massa ingredients: tira de baix i de piano, esperant els cors femenins a fer-li la tornada. I la lletra, quina lletra.

3- Samson in New orleans
Preciós tema al voltant de la figura de Samsó, amb uns cors sobre els que el Cohen desencaixa el seu fraseig i que destil·la classicisme cohenià.

4- A street
Amb un punt de blues en la secció rítmica, el Cohen canta al temps que passa i els amics als que es troba a faltar. "Solia ser el teu borratxo favorit / per quan volies riure una mica / però llavors ambdós vam quedar-nos sense sort / i sort era l'únic que teníem."

5- Did I ever loved you
És aquesta una d'aquelles peces del Cohen en les quals les lletres es tornen obsessives, començant exactament igual tota l'estona però canviant-ne l'última paraula. Aquí el canvi arriba en la tornada, on el ritme s'accelera i, amb un curiós punteig de country, es torna lúdica. No té números per ser de les meves favorites, ja us ho dic ara.

6- My oh my
D'estructura molt simple, aquesta balada romàntica és tan bàsica que captiva. El record d'un abraçada, d'un amor sencer, sembla perdurar en aquesta cançó en la que la secció de vents ofereix un complement preciós a la tornada.

7- Never mind
Entrada molt sintètica i una mica de sobre-producció (a estones em semblava estar sentint a la Moloko!), amb una curiosa inserció d'uns cants àrabs, tot per parlar de guerra i de seqüeles.

8- Born in chains
Aquest és l'únic tema del disc que el Cohen signa. Diu que ha vingut escrivint-lo durant 40 anys, intentant resumir la seva fe i la seva aproximació a la religió. El resultat és una preciositat de tema, amb uns cors femenins omnipresents que puntegen el xiuxiueig del Cohen.

9- You got me singing
El violí, que ja ha aparegut abans en el disc per apuntalar la melodia, és el què arrenca aquí el tema final, tot vorejant el dibuix paisatgístic, en una peça optimista sobre el què la gent que ens estimem ens provoca: voler cantar, fins i tot després de la tempesta, fins i tot després de sentir males notícies. Encisadora i propera. Un tancament deliciós.


Important remarcar el paper protagonista que el productor i compositor, Patrick Leonard, ha tingut en aquest disc. Ja li havia produït i co-composat al Cohen el seu darrer "Old ideas", però aquí pren la batuta des del principi i composa tots els temes menys el Born in chains. I el resultat és bo. Al cap i a la fi, el Patrick Leonard porta molts anys treballant amb noms importants, des dels Pink Floyd fins a Madonna, passant per Bon Jovi, Elton John, Roger Waters, Bryan Ferry, Natalie Imbruglia, Jewel, etc.
El disc, en tot cas, s'escolta amb avidesa i la tendresa que habitualment destil·la el canadenc segueix present, parli d'amor o de guerra, de Déu o del passat. Pocs elements mai han estat més ben combinats que en mans del Leonard Cohen, un dels més grans compositors del darrer segle i que tan sols es recolza en aquests senzills elements per donar-li sortida a les seves inspiradores lletres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada