28 de setembre 2011

Tal dia com avui morí Miles Davis


M'ho han recordat els companys de ViniloBCN. Va ser l'any 1991. La música va perdre un dels pil·lars més importants de la música del segle XX. Un músic que va canviar la manera en que s'interpretava el jazz, un home que va entendre que la barreja era la clau, un homa dotat d'una expressivitat i un talent fora límits.
I si sou dels que sempre heu pensat que el jazz no és el vostre estil, escolteu, siusplau, aquesta peça amb atenció, deixeu-vos portar pel frasseig solt i lliure d'un home que exhalava música infinita, inesborrable. Fixeu-vos com comença amb el leit motiv de la peça, però com després se n'allunya, minuciosament, com si d'una passeig tranquil es tractés i com, minuts més tard, hi torna de manera natural, com per recordar que tot solo és un viatge i que els viatges no són tal cosa si un no torna a casa.

14 de setembre 2011

One (wo)man band! Tocar Gorillaz en directe és possible.

A través del Tumblr de Tomentira trobo amb aquest vídeo de la Josie Charlwood en el que, ella soleta, amb un ordinador, un teclat i alguns pedals, es munta una versió espectacular del Feel Good, Inc. dels Gorillaz, en directe i sense talls ni trucs.
No he pogut desenganxar-me ni un segon de la pantalla, veient com, sense aparent dificultat, va afegint-hi les diferents capes a una cançó molt treballada a l'estudi de gravació però que la jove Charlwood sembla executar amb sorprenent facilitat.

Absolutament espectacular aquest joveneta que intenta obrir-se pas en el món de la música a cop de viralitat. La meva atenció ja l'ha captada.
Podeu visitar el seu Facebook per sentir més de les seves propostes musicals o, simplement, per donar-li suport, que se'l mereix.