16 de febrer 2008

Art Brut - Bang Bang Rock And Roll (2005)

Apereixent d'entre la maranya de grups etiquetats com a Art Wave (una d'aquelles etiquetes que pretén substituir una altra que sembla haver-se quedat massa gran i que comença a agrupar bandes que no guarden més similitud que la seva procedència o, de vegades, ni tan sols això), i perseguint l'estela exitosa dels Ferdinand, Maxïmo Park o Bloc Party, aquesta banda del sud de Londres entra amb unes credencials diferenciadores que els poden dur lluny si juguen bé les seves cartes.

Les seves senyes d'identitat son una base guitarrera molt a l'ús -i probablement poc enginyosa- a la que se li afegeix un vocalista amb un gens dissimulat accent british i una dicció molt més propera a la parla que al cant. La seva veritable aportació al moviment és però la temàtica, la ironia i el sentit de l'humor amb que perfilen les seves lletres. Des de la inaugural Formed a band -en la que el cantant Eddie Argos expressa el seu desig d'escriure la cançó que uneixi a Israelians i Palestins-, fins a Rusted Guns Of Milan -en la que ens narra l'experiència d'un "mal polvo" (començant la peça i enllestint-la amb un insistent I can do it / I can do it), tot el contingut temàtic està farcit de situacions curioses, autoparòdiques o, simplement, originals. A Modern Art declara la passió desmesurada -amb final sorpresa- que li provoca l'art modern, a Good Weekend presumeix de nova parella (la vaig veure nua dos cops / la vaig veure nua dos cops!) i, per acabar d'aclarir les seves intencions, al tema que dona títol al disc declaren sense pudor com els desplau la Velvet Underground -i dir això ja és una mena de sacrilegi per a molts- i hi afegeixen no més cançons sobre sexe, drogues i rock 'n roll / és avorrit!.

El conjunt és prou original i sona prou bé com per enganxar i per demanar més -ja és disponible el seu segon esforç discogràfic, el magnífic It's a Bit Complicated que segueix i emfasitza la mateixa línia irònica i humorística-. L'únic problema és que, musicalment, semblen mancats d'idees i tan sols a algunes poques -i mítiques- excepcions se'ls pot permetre que la seva música no sigui original si les lletres et poden canviar la vida. I les lletres dels Art Brut te la poden alegrar, però no te la poden canviar; al menys no encara.

1 comentari:

Orbison ha dit...

Bona descoberta vaifg fer jo amb aquests !!!. Bons !!!