16 de desembre 2006

Regina Spektor - Begin to Hope (2006)

Des de l'incomparable tall que dona inici a aquest àlbum (Fidelity) fins al darrer segon de la melangiosa tristor de Summer in the city amb la qual tanca el disc, Regina Spektor, nascuda a Russia i criada al Bronx de NY assoleix el que, probablement, sigui el disc més rodó d'aquest 2006.

Tot just iniciat el disc amb un curiosissim stacatto que introduex els dos primers versos -I never loved nobody fully / Always one foot on the ground- l'oient ja té clar que es tracta d'un treball diferent, atrevit i, sobretot, bell, molt bell. Sovint un es troba amb discs originals, amb un cert atreviment que, en definitiva, no deixen de ser lloables per aquesta sola qüestió, quedant relegada la màgia musical a un segon terme. No és el cas.

I no deixa de sorprendre a mesura que avancen els solcs doncs desprès de la delicadesa del primer tall, la russa no té cap inconvenient en introduir guitarres distorsionades per atacar un número (Better) eminentment pop amb un embolcall rock que et predisposa per a l'imprevist de cara a la resta de l'àlbum.

La saviesa musical de la Spektor no s'enquadra únicament però en les sonoritats instrumentals, doncs les seves lletres estan amarades de tendresa (if I kiss you where it's sore / will you feel better) i recorren el disc deixant sempre una certa amargor en forma de dolçors amb cara oculta. I el millor de tot és que aquestes lletres ens les porta una veu portentosa, plena de matisos, capaç de suggerir reminiscències de la Billie Holiday (quin vibrato!) o simplicitat propera (quasi xiuxiuejant) d'un vers a l'altre.

I quan agafa el piano...oh, quan agafa el piano. Tota la saviesa musical de la Regina Spektor s'arrapa a ses tecles per abordar uns blues amb regust clàssic que t'arrosseguen ja sigui cap a un terreny jazzy (Field Below o Lady, un homenatge a la seva admirada Billie Holiday), ja sigui cap a claus més clàssiques (Après moi).

I és que aquest és, per damunt de tot, un disc complet, plè de sucosos fruits que penjen de totes i cadascuna de les seves branques. Tota una magnífica obra d'art musical del segle XXI que vé a demostrar que es pot ser diferent i atrevida sense caure en excessos hedonistes emprant, per evitar caure en el parany, una tàctica poc usual en les músiques contemporànies: obrir el cor de bat a bat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

estic plenament d'acord amb la teva crítica. Regina Spektor és una gran artista i aquest disc un dels més rodons dels últims anys.